El primer d'agost ha estat un dia força dur. Després de fer força kilòmetres per zones amb asfalt en força bon estat hem entrat en una pista sorra i pedres d'uns 50 km que ens ha fet alentir força la marxa.
El paisatge, en la tònica habitual continua sent molt desèrtic, però el pitjor estava per arribar. El creuament de la frontera Kazakha ha estat força pintoresc. En primer lloc diversos funcionaris ja ens demanaven diners i tampoc ens informaven de quins eren els passos a seguir. No vam pagar res. Vam utilitzar la tècnica coneguda entre els conductors experimentats del Mongol Ralli com "Españolito tonto". També comentar que les paraules Barcelona i Messi ajuden a solucionar situacions d'aquest estil.
Tot això ho vam fer envoltats de la pols que s'aixecava a la zona degut al vent. Finalment vam aconseguir creuar amb l'ajuda d'un camioner rus que ens va ajudar molt amablement a omplir el formulari (que estava tot en rus). Les conseqüències del canvi de pais varen ser 3 hores perdudes i forces quilos de pols sobre nostres i sobre el cotxe.
(No és moreno)
La part Uzbeka va ser molt més fàcil. Finalment vam fer alguns quilomètres més i vam acampar.
(Etapa total 577km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada