Un cop refrescats, hem continuat el camí cap a la frontera Uzbeca. Sortir d'Atyrau no ha estat tant fàcil com entrar, no hi havia cap cartell que indiques cap a on haviem d'anar.
El paisatge és molt desèrtic. A ple sol fa una calor asfixiant, un cop posats a l'ombra, la temperatura és més suportable, pero clar, conduint poca ombra veiem.
Com que no teníem temps d'arribar a la frontera amb llum de sol, vam parar a dormir al mig del desert Kazak. (Bé, la carretera passava a uns 500m...)
(Etapa total 538km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada