Amb la il·lusió de que només falten uns 30 km per arribar al poble, ens encaminem cap al nord seguint la pista de terra. Els primers kilòmetres són encoratjadors i cauen molt ràpidament. En un moment determinat creuem la linia del tren (que ens havia acompanyat durant tot el camí) i aleshores tot es complica.
La pista de grava s'ha convertit en una pista de sorra, que amb la pluja de la nit anterior i la que ens acompanya, ara és una pista de fang. Els primers metres ja ens indiquen que no anem bé. Però com que no podem donar la volta, per culpa de les roderes, intentem continuar una mica. Ens quedem encallats al cap de 20 metres. Fent servir tècniques molt depurades aconseguim moure el cotxe. 10 metres més endavant ens quedem encallats definitivament.
Afortunadament a la via del tren hi ha uns homes de manteniment, els demanem ajuda. El primer que ens diuen és que el camí que volem seguir no es pot seguir. Que hem de fer mitja volta. Per desgràcia, no ens poden ajudar a treure el cotxe, però ens indiquen que a les cases que hi ha un xic endarrera hi ha un tractor.
Un cop allà, el tractor no té gasoil, però ens assenyalen que hi ha més vehicles al poble. Plou força i ens fan passar cap a dins d'una casa (o barraca) d'un grup d'homes amb uniformes de camuflatge. Els expliquem que ens hem quedat encallats al fang però semblen tenir pressa en treure el cotxe. Els ensenyem la ruta que voliem fer i també ens diuen que no és pot fer i que la millor opció és tornar enrera cap a Lepsi. Ens demanen l'edat (un d'ells diu que té 98 anys, cosa força increible), nacionalitat, si tenim cerveses i moltes altres coses que no hem entès. Nosaltres només repetim que el cotxe està encallat al fang. Finalment sortim fora i intenten arrancar el 4x4 soviètic. Toquen interruptors, obren el capó diverses vegades... tot una escena. Estem uns 30 minuts i al final acaben arrancant-lo (després de diversos intents fallits) estirant-lo amb un altre 4x4.
Sortim cap a buscar el cotxe i el camí està pitjor que mai. Arribem i enganxem la corda i comencen a estirar. El procés és força brutal. Estirades besties, el nostre cotxe només es recolza a estones sobre la panxa. Per ferse'n una idea l'operació de rescat és similar a arrossegar un cotxe sense rodes, semblem una màquina excavadora arrosegant fang.
Quan sortim del camí comprovem els danys. Sorprenement no hi ha res danyat excepte el fang acumulat per tot arreu. Ah si! Em perdut el ganxo de darrera el cotxe, en una de les estirades el 4x4 ens ha arrancat el support del xassis.
Realment pensavem que el nostre viatge s'acabava aquí. Els donem les gràcies (Rakhmet en Kazakh) els hi paguem un 3200 tengues (al voltant de 15€) i marxem.
La resta del dia no té mola història, vam tornar enrera (al voltant de 3-4 hores per un camí de pedres a 20-30kmh), vam parar a treure tot el fang acumulat (amortidors, frens, etc) i vam acampar en un edifici abandonat que ens va protegir prou bé del vent.
(Etapa total 423 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada