UlaanBaatar - Barcelona 21/08/2010 - 22/08/2010

Després d'uns quants dies de la tornada quedava pendent fer la darrera entrada al blog. UlaanBaatar és una ciutat moderna que no tenia massa coses per veure, de totes maneres ens hi vam passejar i vam anar a veure una estàtua gegant de Ghenghis Khan que han construït no fa massa... Com que ja no teniem el cotxe vam posar-nos d'acord amb un parell de japonesos (Takako i Yosuke) per compartir taxi. Un cop allà... Bé, una mica de decepció... Si, era molt gran, enorme, però com podeu veure a les fotos era d'un gust dubtós...
La resta del dia no va tenir massa història, vam anar a la festa de comiat del Mongol Rally on vam retrobar-nos amb participants que vam conèixer durant el viatge.
La nota negativa del dia va ser que just tornant cap al guesthouse ens vam trobar amb uns policies Mongols que volien una propineta... Aquesta vegada la tàctica de fer-se el tonto no va funcionar així que vam haver d'afluixar 20.000 tugruts (uns 15€) per a que ens deixessin en pau.
L'endemà ens vam llevar a les 4:30h per agafar l'avió de tornada. La nit anterior vam quedar amb uns anglesos (Rob i en Richard http://www.twogreenmen.co.uk/) per compartir Taxi.
El vol UlaanBaatar - Berlín Tegel va ser molt agradable tot hi les hores de vol, coses d'anar en Business... (tot una sorpresa), el Berlín Schoenefeld - Barcelona va ser diferent, coses d'anar amb Easyjet.

Bé, en principi aquesta és la darrera entrada d'aquest blog.

Moltes gràcies a tots els que ens heu seguit i ens heu recolzat!

200 km UlaanBaatar - UlaanBaatar (20/08/2010)

Els km finals han estat un pur tràmit ja que la carretera era tota asfaltada. De camí ens trobem un home i un nen empenyent una moto, decidim parar i donar-los gasolina ja que a nosaltres ens en sobra forca. Arribem a la gran capital i de seguida veiem que ens quedava el gran repte de moure'ns pel caòtic trafic d'UlaanBaatar. Per resumir-ho, bàsicament pràcticament tot esta permès, vindria a ser una mica la llei del més fort. La ciutat d'entrada ens ha sorprès bastant degut al contrast amb la resta de Mongòlia, sent UlaanBaatar una ciutat forca moderna tot hi que amb un clar estil soviètic.
Busquem Hotel durant una bona estona cosa que aconseguim al quart o cinque intent. Trobem habitació al 'Cheapest guesthouse' on casualment trobem el company (que estava lesionat) del motorista Mexicà que haviem conegut a Altai.
Com que moure's en cotxe per la ciutat és un caos decidim entregar-lo com més aviat millor. Recollim les coses que volem conservar i entreguem el cotxe. Apart del parell de fotos que hem fet la 'cerimònia' no ha tingut cap mena de solemnitat.
Finalment el dia ha acabat sopant amb un Valencià (Juan) resident a Mongòlia i el motorista (Héctor) mexicà. La vetllada ha estat molt agradable escoltant tota mena de anècdotes i curiositats de Mongòlia i els nostres respectius viatges. Per acabar de donar el punt exòtic, just abans d'entrar al restaurant hem tingut un incident amb la policia que tenia ganes de treures un sobresou.

(Etapa total 224 km)

Arvaikheer - Kharkhorin - 200 Km Ulaanbaatar (19/08/2010)

Com és habitual hem començat recollint la tenda i la primera parada ha estat a Arvaikheer on haviem de reparar les rodes de recanvi que teniem tocades. La situació ha estat força curiosa ja que al cap de poca estona d'estar parats en el tronat taller de carretera, ja s'han acostat algunes persones encuriosides pel nostre cotxe. Un d'ells ens ha pintat uns dibuixos a les enganxines del cotxe.
Tot seguit hem fet una parada a esmorzar i recollir informació en un restaurant. L'esmorzar 'teòricament' Mongol ha estat contundent, pràcticament un dinar. Després de xerrar una estona amb la propietària que curiosament parlava anglès, hem sortit direcció a Kharkhorin on hi ha uns dels pocs temples antics que es conserven a Mongòlia (la resta se'ls van carregar els Russos).
De camí vam haver d'atravessar el nostre darrer riu (amb tota seguretat el més profund). Ho varem fer sense problemes tot hi que com en altres ocasions va entrar una mica d'aigua dins el cotxe.
Fem una primera parada en uns temples budistes forca cutres que a primera vista creiem que eren els de Kharkhorin, però més tard veiem que estavem errats. El que veiem no ens quadra amb el que diu la guia ja que la 'gran muralla de 108 estupes' no és més que una petita tanca de fusta, aixi que seguim fins que hi arribem realment.
El conjunt de temples és forca més gran i l'afluència de turistes és considerable. Visitem els temples i els murals que hi ha exposats (alguns forca aterridors).
La resta del trajecte direcció UlaanBaatar no té massa història si no és perquè notem una millora considerable en les carreteres. Avui hem fet la majoria de km per asfalt (tot hi que amb forces forats) així que els km avancen ràpid.
(Etapa total 276 km)

Bayanhongor - Arvaikheer (18/08/2010)

La nit d'avui ha estat força freda, i això ha fet que encara al matí la temperatura fos força baixa. De totes maneres ens hem llevat més tard que de costum ja que haviem de fer parada a Bayanhongor a dutxar-nos, actualitzar el blog i repostar gasolina i alguns queviures. És força curiós que aquí a Mongòlia tot hi les mancances que hi ha, ha estat relativament fàcil trobar cafès internet. A cada seu de Telecom Mongolia n'hi ha un i a més és molt barat (al voltant de 0.8€ l'hora).
Per començar el dia d'imprevistos aviat hem trobat el primer. En tornar al cotxe hem vist que haviem punxat una roda suposem que trepitjant alguna ferralla dins la ciutat.
Canvi de roda i cap a la carretera. La jornada ha estat similar a les anteriors. Això del fora pista comença a cansar... A si, també hem creuat el nostre cinquè riu, probablement el més profund fins ara. A part d'una mica d'aigua que ha entrat al cotxe, cap problema.

Parem a dinar unes llenties i continuem. Durant la tarda hem continuat per una pista força ràpida que ens ha fet pagar un petit peatge. Un cop amb una pedra ens ha fet canviar el segon pneumàtic del dia. La llanta ha quedat tocada i demà la portarem a adreçar-la.
Finalment hem vist l'asfalt per primer cop en molt de temps, tot hi que calia mantenir-se atent ja que els forats eren habituals.

Això ja s'acaba...

(Etapa total 221 km)

Ja a son a ULAANBATAAR!!!!

Simplement això, avui dia 20 d'agost del 2010 els Congres han arribat a Ulaanbataar!!!

Un bon regal d'aniversari per l'Arnau que just avui fa 30 anys!!

Suposem que quan puguin actualitzaràn amb fotografies i crònica!

Felicitats!!!

Altai - Bayankhongor (17/08/2010)

Aquesta nit ha plogut una mica, quatre gotes. De bon matí hem continuat el nostre camí cap a Ulaanbator. La carretera és força bona, i ens permet avançar a un ritme considerable.

Després de fer uns quilometres de baixada, ens trobem una gran plana. Al mig de la plana s'alça un turonet que sembla artificial. A dalt de tot del turonet ens trobem un petit santuari budista. Al centre del turó s'alça un munt de pedres amb un tòtem en forma de cavall. Als peus, hi ha una estatueta i tot d'ofrenes, com ara caramels, ampolles de Vodka buides i altres coses. Sembla un abocador.

La plana s'exté al llarg de molts quilometres, uns 200 km. El camí varia molt, des de camí pedregós, fins a desert de sorra fina, passant per la típica estepa.

Després de dinar, ens trobem un nou riu al nostre pas. Ja és el quart que travessem. Aquest cop, ja anem un xic més confiats i recordem que s'ha de fer fotos. El pas no és trivial, però un grup de nens i nenes mongols ens indiquen per on hem de passar.

Mitja horeta després de creuar el riu, veiem que a la nostre esquena s'ha format una tempesta de sorra. No ens arriba a enganxar, anem més ràpid i tombem cap al Nord en direcció a Bayankhongor. Hi arribem cap a les 20.00h i plantem la tenda per dormir.

(Etapa total 379km)

Entre Hovd i Altai - Altai (16/08/2010)

Ha estat una nit molt plàcida. Bona temperatura, sense humitat i el Relec ha impedit que els mosquits ens ataquin durant la nit.

Hem començat a fer quilometres per dirigir-nos a Altai. La carretera, si es pot dir així, és un desastre. Gran part del camí està completament ondulat, com podeu veure a la foto. Això fa que avançar ràpid sigui impossible. Ens passem el dia anant a 20km/h, literalment.

A mig camí, uns camells ens barren el pas. Així com les cabretes fugen només veure'ns, les vaques més o menys s'aparten, els camells s'han quedat al mig sense immutar-se.

Les carreteres a prop d'Altai fan un canvi espectacular, i podem posar-nos a 60km/h, deixant una estela de pols molt espectacular. A uns 20 km d'Altai ens trobem una parella de Riga que està anant en bicicleta des de Riga fins a Beijing.

A Altai, després de preguntar a 200 persones, aconseguim trobar el Banc i canviar alguns dòlars. Un cop fet aixó anem a l'oficina de correus i ens connectem a Internet per actualitzar-vos. Allà ens trobem un mexicà que està fent la volta al Món en motocicleta (BMW F650) i té previst acabar-la en 2 anys i mig. Intercanviem direccions de blogs i ens acomiadem per buscar un lloc on dormir.

Direccions del motorista Mexicà:
www.mx3.mx
www.facebook.com/mx3fb

(Etapa total 290 km)

Estepa Mongola a 2400 metres - Entre Hovd i Altai (15/8/2010)

Ens hem aixecat d'hora com és de costum i tot hi el fred degut a l'alçada a la que hem dormit, no hem passat fred, els sacs nous comprats a Russia + la manta han fet el seu efecte.
Seguim el cami on l'haviem deixat ahir, però aviat ens trobem les primeres dificultats amb les carreteres. No hi ha indicacions de quin és el camí correcte a seguir en les desviacions i normalment hi ha al costat del camí principal diversos camins alternatius que la gent ha anat fent al passar degut a que trams del principal estan en mal estat. Resumint, costa força saber si un camí és una desviació real o una alternativa. Ens equivoquem de camí i entrem en una pista que pensavem que era la principal en força mal estat. Té alguns trams dificils però els superem tots amb algun que altre cop sota el cotxe.
Al migdia arribem a la ciutat de Hovd on ens trobem amb el grup de portuguesos i un parell d'australians. Ens dutxem en unes dutxes públiques força cutres (1500 Mn per persona) i dinem en un restaurant local una mica de carn amb arròs i ou (tot molt bo).

Sortim després d'omplir el dipòsit de gasolina de 92 octans (va força bé) i anem fent km per una pista molt recta en no gaire bon estat. A estones coincidim amb els cotxes portuguesos. Van més ràpid que nosaltres però aviat n'acaben pagant les conseqüències. Trenquen un amortidor...
Seguim direcció cap a Altai i acampem just abans que la llum comenci a marxar.
Hi ha moltíssims mosquits així que fem un bon d'us del Relec i evitem de totes totes que entrin dins la tenda. Mentre el Jordi dorm (jo diria que no ha tardat ni 1 min en adormir-se), aprofito per acabar d'escriure el blog com la darrera nit).
Esperem poder pujar-ho tot demà a Altai.

(Etapa total 305km)

Frontera de Mongòlia - Enmig del no res a 2400 metres d'alçada (14/8/2010)

Avui hem dormit força bé, Ens llevem a les vuit del matí ja que a les nou arriba el personal. Esmorxem pa amb mermelada i esperem que ens donin els papers per sortir. Teòricament som els primers de la llista així que hauriem de sortir cap a les 10.30 (casi 24 hores després). Mentre esperem aprofitem per redactar entrades atrassades del blog.
Finalment sortim i ràpidament ens donem conta del canvi radical de les carreteres russes a les de Mongòlia. Ja no hi ha asfalt. Només pistes de grava majoritariament en no massa bon estat. Pel camí ja veiem força bestiar, ovelles i Yaks majoritariament. Parem a dinar i després continuem el camí. Hem pujat muntanyes (Hem arribat a 2690 metres) amb pendents molt fortes (el cotxe en primera casi no podia pujar...), hem atravessat tres rius (el darrer amb molta cura ja que no teniem a priori una idea de per on era millor passar)
Acampem enmig del no res a uns 2400 metres d'alçada després de fer uns 200 kilòmetres desde la frontera, sopem una llauna dintre la tenda ja que fa força fred i a dormir.

(Etapa total 207 km)

200 Km Frontera de Mongòlia - Frontera de Mongòlia (13/8/2010)

Ens llevem a les sis del matí, aixequem la tenda (no la pleguem del tot ja que està força mullada de la humitat) i sortim. El paissatge en aquests darrers 200km és impresionant, kilòmetres i kilòmetres de bona carretera entre muntanyes, rius i llacs, en una zona molt més despoblada que la del dia anterior. Suposem que per la distància el turisme rus ja no arriba tant lluny. Ja veiem força gent del Mongol Rally per la carretera. És força normal, ja que per aquesta carretera hem de passar tots per força i la frontera de Mongòlia tanca el cap de setmana i avui som divendres.
Finalment arribem a la frontera passem la part russa en una hora i mitja, però la part de Mongòlia és una altra història degut als tràmits d'importació del cotxe. Arribem a la frontera de Mongòlia cap a la una, hora de dinar, aixi que no entrem fins les dues. Parem el fogonet, la taula i dinem uns fideus mentre esperem.
Hi ha gent que ha passat ja la nit aquí, així que la cosa sembla que anirà força lenta.
Fem els primers papers i després hi ha força confusió ja que no està clar que hem de fer per a què ens deixin passar. Ens diuen uns portuguesos que truquem a un telèfon de Mongòlia per avisar a l'organització que som aquí i així paguin una taxa per poder passar.
Són les 19 de la tarda i hi ha uns 15 cotxes del Rally aqui parats i de moment només han sortit un parell.
El tema no avança, hi ha gent que està aquí des d'ahir... Les hores passen i aquí no marxa ningú. Es fa fosc i fa molt de fred (la frontera és a 2000-2200 metres d'alçada). Pel que sembla els funcionaris han d'enviar un formulari per internet i aquest es talla tota l'estona. Tot hi indica que avui no sortim d'aqui com efectivament serà. Entre tot el grup negociem poder dormir dins l'edifici d'aduanes ja que fora fa molt de fred. Afortunadament accedeixen així que sopem, portem els sacs cap a dins i anem a dormir.

(Etapa total 420 km)