Potser aquesta és la part més tediosa del viatge. La burocràcia que implica travessar tants països comporta força feina recollint documents i malauradament massa diners!
De totes maneres, ja estem tramitant el darrer visat!
Tot va començar amb el visat de Mongòlia. Peró ens havíem precipitat. El visat de Mongòlia no es pot demanar abans de 3 mesos d'entrar a Mongòlia. Total, això va ser el primer gerro d'aigua freda.
El segon visat que vam intentar fer va ser el de Kazakhstan. De fet aquest va ser molt fàcil d'aconseguir, tenim consulat a Barcelona i ens van atendre molt bé i ràpid.
En exactament 10 dies vam tenir el visat enganxat als nostres passaports. Com veurem després, resulta que la vam cagar demanant aquest visat, però ja ho veurem més tard.
Després vam tramitar el visat d'Uzbekistan. Uzbekistan no té ni ambaixada ni consulat a Barcelona, tenen només una oficina d'agregats culturals. Això ens va obligar a fer servir una agencia per aconseguir-los. L'agencia ens va marejar un xic, que si falten papers que si trigarem una eternitat... Peró bé, finalment el varem aconseguir.
Amb aquest visat ja teníem 3 visats, el de Turkmenistan, gestionat per l'organització, Kazakhstan i Uzbekistan. Durant la tramitació d'aquests visats varem decidir que no podíem continuar amb la ruta prevista fins al moment. La raó principal és que el visat d'Iran semblava difícil d'aconseguir. Així que vam decidir que la ruta variaria i en lloc de passar pel sud del mar Caspi ho faríem pel nord.
Mentre aconseguíem el visat de Mongòlia, que també va ser fàcil d'aconseguir i va trigar exactament el que ens havien dit al consulat honorari de Mongòlia a Barcelona, vam començar a buscar els papers necessaris per al visat de Rússia.
El visat de Rússia ha estat el més burocràtic de tots. Primer de tot cal tenir assegurança de viatge, d'una de les asseguradores acceptades per Rússia, en el nostre cas vam decidir-nos per AXA. A més a més cal una carta d'invitació feta per una agencia Russa o per un hotel. La carta d'invitació se'ns va allargar, el que havia de ser 1 dia es va convertir en 4 dies. I finalment, després de debatre si ho fèiem a traves d'Iberusia, ens vam decidir per un tal Santiago de Madrid. Aquest home ens el van recomanar en un foro on participants d'altres edicions del ral·li comentaven que havia gestionat el seu visat molt eficaçment. I, si, realment ens va fer el visat sense cap mena de problema. Va arribar (amb un lleuger retard perque el Santiago no havia posat el pis al sobre) un dia després de la data prevista.
I aquí comença el festival Kazakh! Degut al canvi de ruta, necessitàvem canviar el visat que teníem, que era d'una sola entrada, per un de dues entrades. Després de parlar amb el consulat per telefon i comentar-nos que l'únic que s'havia de fer era demanar un altre visat, va resultar que no. Un cop ja teníem tota la documentació, ens vam presentar al consulat de Kazakhstan i després d'explicar que necessitàvem una segona entrada, es va complicar tot.
Primera opció: Demanar un segon visat a Tashkent, Uzbekistan, per poder entrar a Kazakhstan. El problema d'aquesta opció és que si entrem a Uzbekistan i no aconseguim el visat de Kazakhstan, aquí s'acaba l'aventura. A més a més, no ens podien assegurar si trigaven 1 dia o 10 en fer el visat.
Segona opció: Anul·lar el visat i fer-ne un de nou amb dues entrades.
Degut a la complicació de la segona opció, ens vam comprometre a trucar a l'ambaixada Kazakha a Uzbekistan (6 del mati per tema de canvi horari) per resoldre els dubtes de la primera opció. El problema va ser que, malgrat trucar a 4 números diferents trobats per Internet, cap dels números va funcionar.
Així que ara tenim el visat al consulat de Kazakhstan esperant que ens donin la segona entrada... i que ho facin a temps per poder sortir el dia 24 de Juliol...
En total haurem de tenir cinc visats:
- Rússia (2 entrades)
- Kazakhstan (2 entrades),
- Turkmenistan (al canviar la ruta ja no el necessitem, pero sempre hi podrem entrar si ens avorrim)
- Uzbekistan
- Mongòlia
Creuem els dits!
